Lavínia 2016 és un còmic publicat entre finals de 1967 i 1968 en la revista Oriflama, obra del guionista Emili Teixidor i el dibuixant Enric Sió. Malgrat la seva brevetat (només vuit lliuraments i nou pàgines), es considera un dels primers còmics d’avantguarda espanyols i el primer còmic polític publicat durant el franquisme.
Sota l’aparença d’un disbarat caricaturesc, Lavínia 2016 és una metàfora de la lluita per recuperar l’idioma català durant la repressió franquista, així com una sàtira de la intel·lectualitat catalana del moment, situant-se així entre les primeres manifestacions autocrítiques del catalanisme d’esquerres, com Catalanisme i revolució burgesa de Jordi Solé Tura.
PROGRAMA
Dissabte 10 de març, a les 19:00h
Inauguració de «Lavínia 2016 o la guerra dels poetes», exposició d’homenatge a Enric Sió i Emili Teixidor amb motiu del cinquantenari de la publicació del seu còmic a la revista Oriflama. Presentació a càrrec de Carla Benzano, professora de Filosofia.
Del dissabte 10 fins al divendres 23 de març. Totes les tardes de dilluns a divendres de 17:00 a 20:00h. Matins de dimarts, dimecres i dijous de 09:00h a 13:00h
Imatge i pensament: «Lavínia 2016 o la guerra dels poetes», exposició en homenatge a Enric Sió i Emili Teixidor amb motiu del cinquantenari de la publicació del seu còmic a la revista Oriflama. Disseny expositiu de Samuel Garrofé.
Dimecres 14 de març, a les 19:30h
«50 anys de còmic social i polític. De Lavínia 2016 als nostres dies», xerrada a càrrec de David Fernández de Arriba.
Amics de les Arts i Joventuts Musicals – Carrer Sant Pere, 46, primera planta – Terrassa
* * *
Emili Teixidor: «Treballàvem, a pàgina mensual, sense guió previ, amb un ull en la línia general de l’argument que jo havia proposat en començar i un altre en els esdeveniments. Treballàvem gratis, però cal dir que la gent d’aquella Oriflama era molt salada. Vam treballar fins que les protestes d’un sector van obligar la redacció de la revista a demanar-nos que en dues últimes pàgines acabéssim l’aventura de Pedrolo, «Tots els Trucs», que se’ns havia convertit en protagonista pels embolics de l’underground català. La revista depenia del Bisbat i per a un full parroquial ja estava bé, encara que cal dir que el doctor Masnou, bisbe de Vic, només va tenir amabilitats amb nosaltres. Van ser altres sectors, els sagristans, diguem, els qui van precipitar la fi».
Emili Teixidor, autor de novel·les como Pa negre i El llibre de les mosques, va néixer l'any 1932 a la població de Roda de Ter (Osona) i va traspassar el 2012 a Barcelona.
Va estudiar Dret, Filosofia i Lletres, Periodisme i Magisteri. La seva vocació literària va iniciar-se quan juntament amb Miquel Martí i Pol —amb qui Teixidor havia coincidit a l'escola unitària del poble en els seus primers anys de formació, on van iniciar una amistat que perduraria al llarg dels anys— i una colla d'amics afeccionats a la literatura van formar la Penya Verdaguer.
Enric Sió, dibuixant i fotògraf, va néixer l'any 1944 a Badalona i va morir el 1992 a Barcelona.
La seva obra s'emmarca en els corrents que van sorgir a mitjan de la dècada de 1960 entre els autors de còmic europeus que reclamaven la majoria d'edat de la historieta com una forma d'art culta i lliure. Sempre va considerar el còmic com una forma artística comparable al cinema o la literatura, i les seves obres busquen un nivell expressiu i conceptual molt superior al del còmic tradicional. Als seus millors treballs, com Agardhi (1969) i Mara (1971), recorre a recursos gràfics complexos, amb una variació deliberada de l'estil, de vegades a la mateixa pàgina, per aconseguir una expressivitat inusual en la historieta convencional.
* * *
Va estudiar Dret, Filosofia i Lletres, Periodisme i Magisteri. La seva vocació literària va iniciar-se quan juntament amb Miquel Martí i Pol —amb qui Teixidor havia coincidit a l'escola unitària del poble en els seus primers anys de formació, on van iniciar una amistat que perduraria al llarg dels anys— i una colla d'amics afeccionats a la literatura van formar la Penya Verdaguer.
La seva obra s'emmarca en els corrents que van sorgir a mitjan de la dècada de 1960 entre els autors de còmic europeus que reclamaven la majoria d'edat de la historieta com una forma d'art culta i lliure. Sempre va considerar el còmic com una forma artística comparable al cinema o la literatura, i les seves obres busquen un nivell expressiu i conceptual molt superior al del còmic tradicional. Als seus millors treballs, com Agardhi (1969) i Mara (1971), recorre a recursos gràfics complexos, amb una variació deliberada de l'estil, de vegades a la mateixa pàgina, per aconseguir una expressivitat inusual en la historieta convencional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada