dimarts, 23 de febrer de 2010

Sergi Quinyonero


En ese punto de encuentro que se produce entre la creación literaria y la plástica se abre una ventana que nos permite descubrir significados nuevos, latentes u ocultos (a veces sencillamente una relectura) del mundo que nos rodea. Con la vista saturada de imágenes gráficas, publicidad, televisión, etc. quizás quede todavía un espacio para la sorpresa que nos depara la Poesía Visual.



Aprendizaje



Sense Títol



Ordenación II


Sergi Quinyonero (Barcelona, 1968)
Llicenciat en Psicologia i educador social. Creador i editor en l'àmbit de la poesia i les arts plàstiques des de 1993. Com editor ha promogut les revistes Lletra minúscula, 7 formes i Euphorbia Pulcherrima. Com a creador ha participat en diverses revistes especialitzades en poesia experimental, literàries i d'art, tant nacionals com d'altres països.

La seva obra és present a diverses antologies, entre d'altres: Fragmentos de entusiasmo. Poesía Visual en España, 1964-2006. A. Orihuela, 2007; Virus/Vius. Antologia de la Poesia Visual dels Països Catalans. J.M. Calleja, 2005. Ha realitzat diverses exposicions individuals, col·lectives; i ha participat activament en nombrosos projectes vinculats a la poesia experimental, tant a Catalunya com a d'altres indrets de l'Estat espanyol o d'altres països. La seva obra és present en diversos museus i centres vinculats a aquest gènere. A més d'haver publicat diversos llibres, recita i practica la “poesia d'acció”.


Sergi Quinyonero a: Boek Visual http://boek861.blog.com.es/2009/03/01/sergi-quinyonero-5674857/

Cristian Porres


Els LOGOTRIPS. Com apunta Gemma Galdon de l'Observatori de resistències i subcultures: La força de la manipulació dels logos, i de la contrapublicitat i el sabotatge cultural en general, és la promoció d’aquest acte conscient, el trencament de la hipnosi consumista, la recuperació d’un moment de consciència amb el que podem fer el que vulguem: ignorar-lo i seguir caminant; compartir el somriure; decidir deixar de ser receptors passius de consells que no hem demanat; o unir-nos a l’exèrcit clandestí de sabotejadors culturals, agafant un rotulador i fent bigotis a les models dels anuncis o, com el Cristian, jugant amb les marques per revelar, només amb la manipulació d’algunes lletres, tot el que s’amaga darrere d’un logo.


Super Pornstar



Patrimoni cultural



Mannhattan


Cristian Porres (Tortosa, 1965)
Grafista, músic i poeta visual; viu i treballa a Barcelona. Va començar a fer poesia visual després de descobrir l'obra de Joan Brossa, el 1986. Ha publicat obra al llibre col·lectiu L'Ila dels bous i a les revistes: Trilateral, L'equilibrista, Malalletra, i Malababa. Va ser finalista (2007) i guanyador (2009) del Premio de Poesía Experimental de la Diputación de Badajoz. Actualment ha encetat una nova recerca expressiva pel que fa a la poesia visual: els logotrips, que consisteix en la manipulació i descontextualització de logotips per subvertir el seu missatge implícit.



Cristian Porres a Visualàrium

Toni Prat

La poesia visual, per a mi, no és res més que poesia... i poesia és allò que té la capacitat de commoure el conscient i l'inconscient de les persones, que remou les emocions i les conviccions, i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida...



Poema núm. 23


M’he barallat aferrissadament amb la concreció i amb la relativitat. He de confessar que no n’he tret gaire res en concret, de la concreció, i sí de la reflexió que la relativitat sembla relativa. Això vol dir que visc o crec viure en un eclecticisme ideològic constant.


Aquesta manera de pensar fou la que em va empènyer al món de la poesia visual, en què es concreta ben poc i es relativitza una bona part. Vaig trobar que era una forma d’expressió , en què el receptor podia ser que s’identifiqués amb tu i que entengués el mateix missatge o que entengués un missatge diferent i s’identifiqués també amb tu o que no s’identifiqués amb tu i entengués el seu missatge o també, malauradament –ni una cosa ni l’altra-, que no hi trobés cap missatge, ni tant sols que s’identifiqués amb tu (possibilitat habitual en el món de la interpretació).



Poema homenatge a Joan Brossa




Poema núm. 16


Toni Prat (Vic, 1952)
Estudia enginyeria mecànica, escultura i fotografia. Exposa per primera vegada el 1978, poemes interrelacionats amb pintures del pintor Joan Batlles i Pi, al Temple Romà de Vic. Posteriorment realitza diverses exposicions d'escultura i pintura, tant col·lectives com individuals. El 2008 Tabelaria Edicions publica el seu primer llibre de poesia visual, titulat Eloqüències. A partir d'aleshores realitza diverses exposicions de poesia visual a Vic, Granollers i Manlleu.


Caçadors de sentits, exterminadors de silencis

Divendres, 26 de febrer, 19,30h
Xerrada-col·loqui amb Toni Prat, Cristian Porres i Sergi Quinyonero, poetes visuals

Toni Prat, Cristian Porres i Sergi Quinyonero parlaran de la seva obra i ens desvetllaran inquietuds creatives, mètodes de treball, incògnites, ens suscitaran preguntes, sobre com pensen i materialitzen poesies visuals i poemes objecte. Tres posicions vitals, intel·lectuals i estètiques diferents que ens permetran entrar, per la porta de la fascinació, dins d'un gènere poètic a cavall entre la paraula i la plàstica de la imatge.

Toni Prat. Poema núm. 6



Cristian Porres. Existencialismo estival



Sergi Quinyonero. Sense títol





dimecres, 17 de febrer de 2010

Els poemes-objecte de Manel Rebollo


Visita al taller del poeta visual Manel Rebollo
Dissabte, 20 de febrer
Trobada als Amics de les Arts, a les 17,30h


Poema-objeto
Crisi

Mujer profunda
Autócrata

A en Manel Rebollo, de vegades, els objectes el busquen per ser reinventats; es tracta de “coses” d'ús concret i específic, que transforma en poemes-objecte gràcies a un seguit d'exercicis retòrics. Segons Rebollo, el poema-objecte té unes grans possibilitats d'expressió, és versàtil, permet plasmar qualsevol temàtica, qualsevol idea i, a més, fer-ho d'una manera directa, incisiva fins i tot.

Rebollo incideix, es considera un creatiu social i amb les seves obres busca remoure les consciències, despertar el públic. Unes obres que són objectes, o subjectes que dialoguen i/o es barallen; uns objectes bells, impossibles, descontextualitzats. Objectes penetrables, als quals el públic accedeix per una porta que Rebollo deixa oberta, convertits en noves estances per a una estada reflexiva.

Objeto

Poema-objecte


Manel Rebollo, Higuera de la Sierra (Badajoz) 1964

Artista plàstic i poeta experimental. Format a l'Escola Municipal d'Art, en dibuix, pintura i fotografia. A partir de 2002 realitza diverses exposicions d'obra pictòrica, tant individuals com col·lectives. El 2005 obre un nou camí creatiu que el porta cap a la poesia visual i el poema objecte, a la recerca de síntesis expressives que concreta amb treballs que combinen paraules, imatges, objectes. Actualment, continua en el seu camí d'investigació plàstica i imparteix classes de dibuix i pintura al seu taller.


Les arts implicades




Xerrada "De les arts aplicades a les arts implicades", amb Jesús Àngel Prieto, el divendres 5 de febrer.


Notícia al Canal Terrassa Digital: http://www.terrassadigital.cat/detall_arxiu/?id=3650