Diumenge, 14 de març, 17,30h: Pre Visions i Per Versions

La construcció d’un poema visual, taller. A càrrec de Roser López

L'escriptura és, en ella mateixa, visual. La poesia per a ser llegida s'ha identificat tradicionalment amb unes formes concretes, determinades per la composició. En la poesia visual, però, hi entra en joc el component “imatge”.

Un text que combini prosa i imatge podríem denominar-lo prosa visual, i serà bàsicament informatiu, d'identificació inequívoca, transparent, denotatiu (com podria ser un plànol d'una xarxa ferroviària, per exemple). Un text considerat poesia visual és, bàsicament, suggeridor, planteja un joc d'ambigüitats, és artístic, absorbent, connotatiu, com afirma Enric Bou a La Crisi de la Paraula. Antologia de la Poesia Visual.

Joan Brossa, Poema visual 1970-78

Les primeres mostres que combinen paraula i imatge amb l'objectiu de generar una composició, les trobem ja a l'Antiguitat; l'obra les Ales d'Eros, de Simmies de Rodes (s. IV aC), n'és un exemple. No obstant això, el precedent més proper a les avantguardes històriques el trobem en el poema de Mallarmé Un coup de dés jamais n'abolira le hasard (1897).

Amb l'experimentalisme, que triomfarà entre les avantguardes (1910-30) i des de diverses posicions estètiques (futurisme, dadaisme, cubisme, surrealisme...), la poesia visual abandonarà el seu caràcter de manifestació esporàdica o marginal, emparada per la revolució de les arts gràfiques. Amb el ressorgiment de la seva pràctica als anys 60, es produirà, segons J. Molas i E. Bou, una lexicalització de les bases creatives avantguardistes, malgrat que diversos autors com Joan Brossa, per exemple, destaquin per la seva recerca i proposta creativa personal .

Pre Visions i Per Versions, la construcció d’un poema visual, és un taller que permetrà al públic assistent conèixer els orígens de la poesia visual; llegir diverses obres i experimentar amb la realització de diversos poemes i la discussió sobre les pròpies creacions