dimarts, 23 de febrer del 2010

Toni Prat

La poesia visual, per a mi, no és res més que poesia... i poesia és allò que té la capacitat de commoure el conscient i l'inconscient de les persones, que remou les emocions i les conviccions, i que sorprèn amb la seva eloqüència abstracta i exquisida...



Poema núm. 23


M’he barallat aferrissadament amb la concreció i amb la relativitat. He de confessar que no n’he tret gaire res en concret, de la concreció, i sí de la reflexió que la relativitat sembla relativa. Això vol dir que visc o crec viure en un eclecticisme ideològic constant.


Aquesta manera de pensar fou la que em va empènyer al món de la poesia visual, en què es concreta ben poc i es relativitza una bona part. Vaig trobar que era una forma d’expressió , en què el receptor podia ser que s’identifiqués amb tu i que entengués el mateix missatge o que entengués un missatge diferent i s’identifiqués també amb tu o que no s’identifiqués amb tu i entengués el seu missatge o també, malauradament –ni una cosa ni l’altra-, que no hi trobés cap missatge, ni tant sols que s’identifiqués amb tu (possibilitat habitual en el món de la interpretació).



Poema homenatge a Joan Brossa




Poema núm. 16


Toni Prat (Vic, 1952)
Estudia enginyeria mecànica, escultura i fotografia. Exposa per primera vegada el 1978, poemes interrelacionats amb pintures del pintor Joan Batlles i Pi, al Temple Romà de Vic. Posteriorment realitza diverses exposicions d'escultura i pintura, tant col·lectives com individuals. El 2008 Tabelaria Edicions publica el seu primer llibre de poesia visual, titulat Eloqüències. A partir d'aleshores realitza diverses exposicions de poesia visual a Vic, Granollers i Manlleu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada