GRÀFIQUES 2026
Aquest projecte, que hem volgut designar com a «(Gràfiques)», participa d'uns gèneres que proposen unes determinades «escriptures»: les «Foto-Gràfiques», les de les «Arts-Gràfiques», les «Il·lustracions-Gràfiques», la pròpia «Obra-Gràfica» o les implicades en el dibuix contemporani i l'art imprès. Volem donar una especial atenció a les noves tecnologies aplicades a la fotografia, el gravat o el dibuix, entesos com a «Imatges Tècniques», considerant qüestions formals o d'ofici fins a les possibles implicacions ontològiques provocades per aquestes tecnologies.
Aquesta primera edició «(Gràfiques) 2026», vol complimentar uns autors que amb el seu treball han anat donant forma al projecte proposat pel Laboratori Creatiu d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa durant els últims nou anys a l'Espai d'Art La Cúpula de l'entitat. Recull projectes d'uns autors el treball dels quals es pot considerar que es correspon la definició d'aquestes «escriptures» gràfiques, una mostra que anualment farà referència a les arts gràfiques i visuals, preferentment de la ciutat de Terrassa.
Les diferents disciplines incloses en aquesta «Escriptura-Gràfica» quedaran delimitades pel que, paradoxalment les expandeix: un determinat llenguatge. Les arts, a partir del conceptualisme, abracen l'«Amateurisme» com a fet reivindicatiu i provocador, en un intent de voler participar de la vida comuna, «art» i «vida», fora de majestuositats amb pretensions morals o redemptores.
«Lo que en otros momentos suponía una liberación de los constreñimientos de los medios convencionales del arte y una apertura para dialogar con procesos extra-artísticos, tales como el diseño gráfico, la fotografía, o la cartelística propagandística y publicitaria, puede adquirir hoy un cariz paralizante. Actualmente, no solo éstas, sino la práctica totalidad de las operaciones cotidianas, desde el ámbito del trabajo a la producción del ocio, se relacionan para sus fines particulares con unas mismas tecnologías, con unas mismas herramientas y con unos mismos procedimientos, que son aquellos que tiene también a su disposición la estampa». (Jesús Carrillo, en el pròleg del llibre La piel de la imagen, de José María Alcalá).
Els treballs de Daniel Gil que es presenten en aquesta exposició (col·lecció privada de Samuel Garrofé), exemplifiquen la feina d'uns professionals de la gràfica aplicada a la indústria comercial editorial. També es poden considerar propers a les cobertes de llibre de Daniel Gil, els treballs presentats per Àlex Monfort i l'Antoni Fàbregas, projectes en hibridació amb la fotografia i la plàstica respectivament; o el cartellisme de l'Oriol Gómez, dedicat a esdeveniments de poesia anb una clara aproximació al cartellisme de l’escola polonesa; així com els llibres d'artista de Fèlix Sampietro, que també es relacionen amb l'art imprès contemporani d’arrels conceptuals.
També recollim les il·lustracions digitals d'Oriol Hernández, destinades a ser publicades pel sector editorial industrial, en aquest cas és el gènere del còmic; de la mateixa manera també remarcables les creacions de Roc Alabern, Enric Sió i Octavi Intente, acrílics digitalitzats per ser editats en versió fine art; i el treball d'il·lustració d'Anna Clariana aplicat a projectes editorials, resolt amb solucions directament digitals.
La fotografia ha estat un indispensable agent en la constitució de l'actual art contemporani. Xavier Aragonès és un autor que treballa la fotografia des d'un àmbit relacionat amb els inicis de l'art conceptual, Pep Busquet la utilitza en una hibridació plàstica i fotogràfica i Samuel Garrofé l’aplica en un treball relacionat amb l'estampa contemporània. També resulta fonamental en el neodocumentalisme de Claudia Borràs i Miquel Llonch; en les fotografies de Mariona Font, dedicades a l’industria editorial i de la moda; i en el treball de Juan Antonio Albarral, que proposa un catàleg d'imatges de les peces d'orfebreria de Josep Gonzàlez des de la seva visualitat personal com a fotògraf.
El retrat contemporani té, en bona part, les seves arrels en els estudis de fotografia pictorialista de principis del segle XX: la relació entre la fotografia i el retrat ha estat constant en aquest estil. Lidia Muniesa treballa el retrat en les solucions del dibuix contemporani condicionat a una forma d'humanisme documental realista.
Resulta indispensable destacar la importància en aquest context de presència de la versió d'Un coup de dés jamais n'abolira le hasard, d'Stéphane Mallarmé, proporcionada per Michel Pierson & Ptyx, per a aquestes exposicions d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals.
«Lo que se debía exponer no era sólo aquello que era único e irreductible en el arte en general, sino aquello que era único e irreductible en cada arte en particular». (Clement Greenberg).
Samuel Garrofé
Laboratori Creatiu d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada