dissabte, 26 d’octubre del 2024
dimecres, 29 de maig del 2024
diumenge, 19 de maig del 2024
XAVIER ARAGONÈS: «IN SEDE EGARENSIS» (2024)
AFINITATS ELECTIVES
In Sede Egarensis
Un projecte de Xavier Aragonès
Del dissabte 4 al divendres 31 de maig de 2024
i de les 17:00 a les 20:00h
INAUGURACIÓ: Dissabte 11 de maig a les 18:30h
ORGANITZA:
Secció Imatge del Laboratori Creatiu d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals Projecte inclòs al Festival d’Imatge i Fotografia contemporània Àlbum 2024 de Terrassa.
AFINITAT ELECTIVA
Designem per «afinitat electiva» un tipus molt particular de relació dialèctica que s’estableix entre dues configuracions socials o culturals, que no és reduïble a la determinació causal directa o a la «influència» en sentit tradicional.
IN SEDE EGARENSIS
Xavier Aragonès
In Sede Egarensis és una exploració visual a llarg termini dels paisatges urbans, periurbans i suburbans de Terrassa. A partir d’una sèrie de caminades pels diferents barris, urbanitzacions i polígons industrials de la ciutat, el fotògraf Xavier Aragonès ha començat a construir un arxiu d’imatges on hi tenen un pes especial l’arquitectura popular i d’autoconstrucció, els marges i buits de la trama urbana, les evidències del passat que perviuen en el present i els indicis de futurs que podrien (o no) esdevenir-se.
Imatge: Xavier Aragonès
dissabte, 6 d’abril del 2024
JOSEP RIGOL I FORNAGUERA, L'AMIC TERRASSENC DE FEDERICO GARCÍA LORCA (2024)
JOSEP RIGOL I FORNAGUERA: APUNTS BIOGRÀFICS
 |
| Josep Rigol (Arxiu Tobella) |
Josep Rigol nasqué a Terrassa el 4 d’octubre de 1897 al número 51 del
carrer de Sant Valentí, a la casa familiar on visqué bona part de la seva vida.
La seva infantesa transcorregué en un ambient típicament menestral: la mare,
Carolina Fornaguera i Pirla (nascuda a Breda cap a l’any 1865), era filla de
Josep Fornaguera i Riera, d’ofici carreter i instal·lat al Raval. I el pare,
Evarist Rigol i Simon (nascut el 26 d'octubre de 1860), era fuster. Aquest
últim era fill de Terrassa però provenia d’una família de Piera. Fou Miquel
Rigol, rebesavi de l’artista, qui l’any 1823 s’establí a Terrassa. El mateix
Josep Rigol, en unes notes manuscrites sobre la seva biografia, relata que el
seu avantpassat fou el valent pregoner de Piera que, amb la corneta, espantà
els francesos en la memorable batalla del Bruc.
En consonància amb l’ambient en què es movia, el jove Rigol inicià la
formació acadèmica a l’escola que dirigia el mestre d’estudis Francesc d’Assís
Abad i Moltó (Alcoi, 1869 - Terrassa, 1936), situada al carrer de Topete,
16-22, i que rebia el nom de Colegio Egarense. Ben aviat començà a destacar en
l’assignatura de dibuix. La seva afició i destresa en aquesta matèria era tan
notable que els seu pares, per tal de potenciar-ne les seves aptituds
artístiques, el posaren, als quinze anys, sota la tutela de Tomàs Viver. Per
indicacions d’aquest últim, als voltants de l’any 1915 passà a estudiar a
l’Escola d’Arts i Oficis, on tingué com a professor a Pere Viver. Els dos
germans Viver, veient les aptituds d’en Josep Rigol, el contractaren com a
aprenent en el seu taller de pintura decorativa, negoci del qual, poc temps
després, passaria a ser soci.
Josep Rigol se sentia deutor de Tomàs Viver. Segons ell, era un gran
pedagog de qui rebé les ensenyances i els estímuls decisius per seguir amb la
seva vocació, a part de ser, fins a la seva mort, un gran amic. D’ell arribà a
dir: «A aquest destacadíssim artista terrassenc li dec la vertadera orientació
de la meva vida.»
Estant a l’Escola d’Arts i Oficis, el mateix Tomàs Viver i Frederic Trullàs, director de l’escola en aquell moment, li aconsellaren que fes estudis superiors a Barcelona. Es aleshores quan Rigol decideix treure’s el títol de professor de dibuix i pintura. Com que en aquells moments a Barcelona no hi havia cap escola amb validesa oficial per a fer-ho, es proposà anar a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, a Madrid. Per tal de poder dur a terme aquesta aventura, com els seus recursos econòmics eren força escassos, l’Ajuntament de Terrassa li concedí una petita pensió a condició que anés demostrant els progressos.
 |
| Retrat masculí amb barret cordobès, 1927 (Museu de Terrassa) |
L’estada a Madrid es perllongà durant cinc anys. Un cop finalitzats els estudis, l’any 1927, i després d’una estada a l’estranger, Josep Rigol tornà a Terrassa l’any 1928 amb el títol oficial de professor de dibuix i pintura sota el braç, convertit en el primer titulat oficial d’aquesta especialitat a la ciutat. És aleshores quan el nomenen professor auxiliar de Tomàs Viver a l’Escola Elemental de Treball, nom que tenia aleshores l’Escola d’Arts i Oficis. La seva entrada a l’escola com a mestre implicà l’arribada de nous aires i una certa renovació: es creà una nova assignatura de model viu del natural i s’implantà l’organització d’uns viatges d’estudis subvencionats a favor dels alumnes més qualificats.
El jove Rigol, segons explica el seu bon amic Josep M. Domènech, era
vegetarià i «tot un espectacle. Es vestia amb americanes de vellut que
projectava ell mateix, lluint camises capçades de punys versallescs, cordats
amb botons de veritable orfebreria antiga, i gambava amb passa llarga, brandant
els llargs braços com pales de molí, talment com si sempre l’empaités algú».
Així mateix, quan anava d’excursió —Rigol sempre fou un gran aficionat a
l’excursionisme— «vestia també al seu aire, amb sabates expresses, que en
aquella època resultaven extraordinàries, pantalons curts i mitges amb ratlles
de colors vius. Tot plegat el feien remarcable i el definien com a “capità
manaia” de la colla».
Josep Rigol es casà, a l’edat de 43 anys, amb la terrassenca Maria Assumpció
Estruch i Castellet (1906-1994) el dia 23 de desembre de 1940. Ella era filla
de Francesc Estruch i Freixas, ebenista, fotògraf i editor d’una de les
primeres sèries de postals de Terrassa.
De les diferents facetes professionals que l’acompanyaren al llarg de la
seva vida —artista, mestre, decorador i conservador del patrimoni local—,
aquella amb què Rigol se sentia més identificat era amb la d’educador. Segons
Salvador Alavedra, un dels seus deixebles més destacats, Rigol se sentia més
pedagog de les arts que no pas artista. En la presentació del catàleg de
l’exposició d’homenatge a Josep Rigol, Alavedra diu: «S’ha lliurat i s’ha
aplicat constantment, any rere any, a la docència, a la promoció i a
l’ensenyament de les Arts [...].»
Josep Rigol rebé, al llarg del temps, diversos reconeixements per les
diferents tasques que desenvolupà amb èxit: li concediren, el 7 de novembre de
1942, la Creu d’Alfons X el Savi, amb la categoria de Cavaller de l’Orde, per
la labor de protecció de les esglésies de Sant Pere; el 6 de juliol de 1976, en
el curs dels actes de la Festa Major, l’Ajuntament de Terrassa li concedí la
medalla de plata de la ciutat i el 4 desembre de 1984 la Generalitat de
Catalunya li atorgà el Diploma de Reconeixement de Mèrits en favor del
Patrimoni Cultural. El diploma, datat el juliol de 1984, se li entregà en
agraïment a la seva labor per a la conservació del patrimoni historicoartístic
de la ciutat. També els càrrecs avalen la seva trajectòria professional: fou president
d’Amics de les Arts, responsable de la Junta de Museus i director de l’Escola Municipal
d’Art.
Dins l’òrbita dels reconeixements i com a commemoració del seu vuitantè
aniversari, la Junta de Museus Municipals, amb la col·laboració d’Amics de les
Arts i Joventuts Musicals, organitzaren, l’any 1978, diferents actes
d’homenatge a Josep Rigol: el dimarts 30 de maig s’inaugurà una exposició
antològica de la seva obra a Amics de les Arts que recollia obres de totes les
èpoques i de les diferents disciplines artístiques —dibuix, pintura i gravat— cultivades
per Rigol; l’endemà s’inaugurà a la sala d’exposicions del Museu Provincial
Tèxtil una mostra de dibuixos i pintures d’alumnes i ex-alumnes de l’Escola
Municipal d’Arts i Oficis i de l’Escola Municipal de la Llar; i el 8 de juny la
Junta d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals li feu entrega de la medalla de
plata de l'entitat com a reconeixement la gran labor en pro de l’art a
Terrassa. En aquest mateix acte, celebrat en els locals de l’entitat, es projectà
la pel·lícula Esglésies de Sant Pere de Terrassa, realitzada pel
cineasta amateur Jordi Vendrell. En el film es mostren diferents aspectes de
les esglésies tenint com a cicerone la figura de Josep Rigol.
Segons Josep M. Domènech, Josep Rigol era una persona íntegra i
autènticament honesta. Un home d’esperit arriscat i tossut fins a la temeritat.
I, al seu parer, aquesta voluntariosa tossuderia fou la virtut que el portà a
realitzar satisfactòriament totes les tasques que emprengué al llarg de la
vida. Era una persona que es prenia molt seriosament totes les coses en què
intervenia, ja fos pintar un quadre, fer un comentari crític a una obra d’art o
pagar el compte d’un hotel o restaurant. En el discurs llegit en l’acte
d’atorgament de la medalla de la ciutat a Josep Rigol, Domènech explicà una
anècdota succeïda en un restaurant de Milà, en feu rectificar el compte fins a
tres vegades seguides, cosa que molestà enormement les persones que portaven el
restaurant. A la tercera vegada els seus acompanyants gairebé l’obligaren a
acceptar la factura, preocupats per la seva integritat física. Rigol, en
paraules del propi Domènech, era un home que es resistia ferotgement a
deixar-se estafar.
Finalment, el 7 d’agost de 1986 s’extingia la seva vida, juntament amb la
seva inesgotable energia, a la mateixa ciutat que l’havia vist néixer.
Aquest text és un estracte del text del mateix títol —redactat per Gemma Ramos i Serra— publicat dins el quadern Josep Rigol i Fornaguera: l'home, l'artista i el mestre (Museu de Terrassa, 2011).
 |
| Josep Rigol i Fornaguera fou el segon president d'Amics de les Arts (1929-1931) |
GARCÍA LORCA A TERRASSA
El dimarts 1 d'octubre del 1935 Francesc Sabater i el pintor Josep Rigol arribaren molt de matí, amb cotxe, a casa de Margarita Xirgu (Badalona), per acompanyar Federico García Lorca a Terrassa. Josep Rigol havia conegut Federico a Madrid. Foren presentats per Salvador Dalí, a la Residència d'Estudiants. Rigol era company de Dalí a l'Acadèmia de Belles Arts i, encara que no vivia a la Residència, assistia a les vetllades que organitzaven els estudiants al saló d'actes o a les seves pròpies habitacions. A Rigol, la família Dalí li deia afectuosament «l'esperantista», des d'un dia que Salvador el convidà a casa seva a Figueres perquè conegués el seu pare. Don Salvador, en la seva joventut, havia estudiat aquest idioma i fins i tot tenia llibres dedicats pel seu inventor, Zamenhof. El notari i el pintor, que també parlava esperanto, congeniaren molt.
A Rigol l’uní aviat amb García Lorca una amistat sincera, i unes vacances acceptà la invitació del poeta i se n’anà amb ell a Granada a passar el Nadal.
Aquell 1 d’octubre, a García Lorca l’esperaven una cafeteria de la Rambla de Terrassa— Salvador Vallès, a qui el poeta dedicà un exemplar de Romancero gitano, i l’impressor Joan Morral. Morral el descriu entrant a la granja amb aquesta exclamació: «Oh, qué olor a “flix”, me encanta.» I és que moments abans acabaven de ruixar l'aire amb un d'aquells aparells de llauna que, accionant una manxa, escampaven Flit per combatre els insectes. Joan Morral, que esperava trobar-se amb un home solemne, atès el prestigi del poeta, quedà sorprès pel seu caràcter expressiu, desenfadat, vital, que permetia establir immediatament comunicació amistosa.
Josep Rigol, Francesc Sabater, Joan Morral i Salvador Vallès feren de cicerones aquella primera jornada de García Lorca a Terrassa. Després de la trobada a la granja, el portaren a veure les esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, primer monument que es conserva de la Catalunya visigotico-romànica i que data del segle VI.
A l'església de Santa Maria, García Lorca quedà extasiat davant la bellesa esplendorosa del retaule dels sants Abdó i Senén, obra del famós pintor Jaume Huguet, realitzat en 1460, i exclamà: «Huguet, Huguet, no se m'oblidarà.»
Després anaren a visitar l'estudi de Rigol, que era molt a prop, al torrent de Vallparadís. Francesc Sabater volgué que Lorca veiés una fàbrica de mitges de seda, de la qual era soci. Federico seguí aquesta indústria amb autèntica curiositat. Després dinaren a un restaurant de la Rambla i quedaren d'acord que el poeta tornaria dies més tard per inaugurar les tertúlies literàries d’Amics de les Arts.
La premsa terrassenca d’aquella època, L'Acció i El Dia, anuncià una nova visita del poeta a Terrassa el 10 d'octubre, per inaugurar les tertúlies literàries d’Amics de les Arts, però el poeta no va aparèixer. El dia 11, L'Acció, sota el títol de «García Lorca ahir no vingué a Terrassa», disculpava el poeta argumentant que es tractava d'un dels homes més distrets que existien, i que mai no tenia noció ni del temps ni de l'hora. L'articulista reconeixia que anunciar una dissertació i deixar al públic plantat tractant-se de «García Lorca el fa encara més simpàtic com el prototipus de l'home visionari abstret per a totes les subtileses l'ànima i l’immaterialisme».
Finalment, el 17 d'octubre Lorca visità de nou Terrassa. Arribà amb la Companyia de Margarita Xirgu, que havia de donar una representació de Yerma al Teatre Alegria. Després de la representació García Lorca visità Amics de les Arts i prengué part a la tertúlia. També visità la sala d’exposicions on s’hi exhibien pintures naïf de Josep Soler i Diffent. Al poeta li agradà la inefable ingenuïtat d'aquells quadres. Joan Morral recorda l'entusiasme amb què Federico deia a la Xirgu: «Mira, mira, qué maravilla, si esto no es pintura, es un bordado». Y: «Esto es un paisaje de la luna.»
Text basat en fragments del llibre García Lorca: el
amigo de Cataluña, de Antonina Rodrigo, publicat el 1984, completats amb
una pinzellada procedent del text «Històries d’una entitat», conferència de
Joan Morral publicada a Terme, n. 3 (1988).
Federico
García Lorca a Terrassa – 2024
Amics de
les Arts i Joventuts Musicals
2 a 26 d’abril, de dilluns a
divendres de les 17:00 a les 20:00h
«Josep Rigol i Fornaguera, l’amic
terrassenc de Federico García Lorca»
Exposició a La Cúpula (Carrer de Sant
Pere, 46, 1a planta)
23 a 30 de maig, de dimarts a
diumenge de les 18:00 a les 20:00h
«Rosa Química», a càrrec de Ràdio
Zurich
Exposició a la Sala Joaquim Cardellach (Carrer del
Teatre, 2)
23 de maig, a les 19:00h
«La ruptura con la
tradición en Poeta en Nueva York, de Federico García Lorca », a càrrec
de Míryam Vílchez
Conferencia a la Sala Joaquim Vancells (Carrer
de Sant Pere, 46, 1a planta)
25 de maig, a les 19:00h
«El duende según García Lorca», a
càrrec de Flamencología
Espectacle poètic i musical a la Sala Joaquim Cardellach
(Carrer del Teatre, 2)
29 de maig, a les 19:00h
«Federico García Lorca a Catalunya», a càrrec de Salvador Giné
Conferència a la Sala Joaquim Vancells (Carrer
de Sant Pere, 46, 1a planta)
30 de maig, a les 19:00h
«Rosa Química», a càrrec de Xavi Morte, Josep Maria Casasús i Radio Zurich
Espectacle poètic i musical a la Sala Joaquim Cardellach
(Carrer del Teatre, 2)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)