Per M. Mercè CasanovasDiumenge 27 de març, de 18 a 20,30h
Lloc: Sala Joaquim Vancells (entrada pel C/ Sant Pere, 46, 1r),
Amics de les Arts i JJ MM, Terrassa
Per a més informació poseu-vos en contacte amb
Joan Carles Estudillo jc.e1974@hotmail.com
Tel. 600869428
M. Mercè Casanovas i Aleix
Doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, d'on n'és professora titular. Artista gravadora. La seva àrea de recerca es desenvolupa en diferents camps de la gràfica, però és especialista en la litografia sobre pedra, sobre planxa i fotolitografia. Ha treballat i impartit cursos a diversos països. Actualment, orienta gran part de a seva obra cap al llibre d'artista; des de 1998 forma part del grup 13L, integrat per tretze artistes que treballen l'edició artística d'obra gràfica.
Més-menys
Mirant al cel-tocinillos
EL LLIBRE D’ARTISTA
Per M. Mercè Casanovas
El llibre és un instrument que transmet informació externa, però que no parla d’ell mateix. Un llibre de biblioteca generalment és un contenidor accidental d’un text on l’estructura no té res a veure amb el contingut del llibre.
A finals del s.XIX, el poeta Stéphane Mallarmé comença a experimentar amb la disposició visual del text i fa que el joc de la tipografia, la forma i la situació del les lletres en el paper adquireixin més importància que el propi significat de la paraula. Es tracta no només d’escriure textos, sinó de fer llibres, de transgredir el concepte de llibre tradicional i crear noves pautes de lectura.
En paraules d’Ulises Carrión, El libro pueder ser el recipiente accidental de un texto cuya estructura es irrelevante al libro: estos son los libros de las librerías y bibliotecas. Un libro también puede existir como forma autónoma y autosuficiente, quizá incluyendo un texto que subraye esa forma, que sea una parte orgánica de esa forma: aquí comienza el nuevo arte de hacer libros. Aquest nou art al que es refereix Ulises Carrión té doncs els seus orígens en la poesia i en la transgressió dels seus límits.
Futuristes italians, amb Marinetti al capdavant, constructivistes russos, dadaistes i surrealistes van jugar un paper fonamental en la revolució estètica que afectava la part més visual del llenguatge. Tots ells van posar l’escriptura al servei de la pràctica artística i van veure en el llibre una estructura apassionant on poder ubicar la seva imaginació i elevar-la al poder.
A mitjans del segle XX, l’artista posa en entredit que el llibre sigui només un mitjà per a transmetre informacions objectives i el comença a utilitzar com a espai independent on expressar qüestions artístiques. L’art esdevé més teòric i nombrosos artistes adopten un concepte més filosòfic de l’art amb la utilització de recursos no convencionals com són els media i busquen espais alternatius a l’obra única esposada als museus o a les galeries convencionals per arribar a més públic: neix el llibre d’artista.
L’aparició del llibre d’artista la podem situar als voltans del 1960 amb propostes com las neo-dadaístes de l’alemany Dieter Rot, on cada obra seva era concebuda com una nova exploració del llibre, i les de l’americà Edward Ruscha, d’esperit més conceptual i sense pretensions estètiques. Quan el text revaloritza la forma del llibre i constitueix un tot orgànic amb la forma comença un nou art de fer i entendre el llibre.
En el llibre tradicional cada pàgina és igual a l’anterior encara que el text vagi canviant. En el llibre d’artista, cada pàgina és diferent, cada pàgina és un element individualitzat d’una estructura (el llibre) i té una funció particular.
El llibre d’artista és en definitiva un objecte manejable i de transport fàcil que permet difondre idees, imatges, pensaments i afirmacions artístiques en un format íntim i personal. Obrir un llibre i passar lentament els fulls és un plaer que no passarà mai i que cap format digital podrà suplir. El llibre d’artista és un objecte gustós i atractiu per la seva singularitat en el tacte, el pes, l’olor, els materials i un inacabable regitzell de sensacions. Aquesta manera de fer llibres ha derivat cap a múltiples versions difícils de catalogar.
Des de llibres d’edició única a llibres d’edició limitada, des de llibres de vocació tridimensional (llibre objecte) a llibres instal·lació on les obres es situen en un espai i condicionen l’espectador en la seva relació amb l’entorn, des del llibre performance al llibre seriat amb les més diverses tècniques de reproducció: pochoir, xilografia, gravat, serigrafia, litografia, òfset, fotocòpia, impressió digital...., però tots ells sempre sota el control i la mirada de l’artista.
M.Mercè Casanovas. Març 2011
